9-N
Feia molts dies que havia abandonat el bloc, suposo que ja em repetia massa en les meves reflexions, hi havia convertit el procés sobiranista en el tema exclusiu. La veritat és que he tocat el tema amb variades perspectives, ja sigui responent cartes, opinant de programes televisius o simplement donant el meu punt de vista personal, però avui tinc la necessitat d'expressar les sensacions i reflexions d'una data a Catalunya que crec que serà històrica, el 9 de Novembre del 2014.
Potser la cosa més curiosa que vaig experimentar, va ser la sensació de que votava per primer cop, la qual cosa no era veritat, però la forta campanya de l'estat central i altres formacions polítiques i socials de que estava fent quelcom prohibit o tabú, va fer que sorgís aquesta mena de sentiment miratge. L'altre moment intens va estar quan la meva filla de disset anys votava per primer cop, i no per una opció política era per la creació d'un nou país.
Les converses a les portes de l'institut amb variades opinions i punts de vista, que bàsicament venien de la gent del "SI-SI", també em varen fer veure que som gent amb criteri, i malgrat que desitgem el mateix som heterogenis i no un grapat de xais com alguns pretenen presentar-nos. Una de les coses que jo defensava era que hi hagués una representació prou significativa del "NO" en les votacions, això voldria dir que ells tampoc formaven part de l'altre ramat, i mira per on un 4.55% va votar NO.
Si ja ho sé oblido el 10% del "SI-NO" però aquests mereixen menció a part, evidentment no aquests 200.000 i escaig que varen votar, més aviat als moltíssims federalistes que segons el meu punt de vista estan confusos. Si, crec que estan perduts, creuen en una opció legítima i fins tot perquè no dir-ho més realitzable a dia d'avui, però ho volen aconseguir d'una forma com a mínim curiosa. Els independentistes busquem un país propi on podem decidir el nostre rumb com a poble i negociar de tu a tu amb qualsevol estat. Els federalistes del PSC bàsicament busquen que Espanya ens atorgui l'estatus d'Estat amb la desavantatge negociadora que això suposa. Senyors primer esdevinguem Estat i després decidim que ens convé.
Tornem a la jornada en qüestió i en el que jo vaig percebre i observar. Una altre de les coses que em va sobtar va ser la quantitat de gent gran que va anar a votar, aquest fet havia de tenir una lectura positiva per força, però em vaig adonar que més aviat era una lectura de caire èpic. Una acció digne dels últims defensors de la Barcelona assetjada del 1714, que tot i sabent que no veurien mai la victòria la seva acció seria recordada i honorada per sempre més. Els nostres avis han viscut de tot i amb intensitat, cal que fem un esforç per dur a terme una revolució pacífica però intensa, que una nit plujosa ells varen somiar, un poble lliure per prendre les seves decisions.
Bé, un cop fetes les reflexions polítiques i emocionals caldria fer un anàlisi dels nombres purs i durs. Està clar que no era un procés "normal" i que tothom fa la valoració com l'hi convé, però hi ha alguns aspectes que són evidents. El primer el civisme i la capacitat organitzativa del poble català, el segon la sorprenent participació en un acte tant estrany, i la tercera que malgrat la sorprenent resposta ciutadana, els nombres parlen per si sols, encara hi ha molta feina a fer si aspirem a ser un Estat lliure i sobirà. És imprescindible que partits polítics , entitats ciutadanes de tota classe, empresaris i sindicats , s'asseguin i assentin les bases del país que volem ser. No volem promeses electoralistes ni ideològiques, el poble reclama o jo almenys tenir clar on anem i com ho farem. Aquesta demanda l'escoltada amb moltes conversacions i discussions, i estic convençut que serà la que desequilibri la balança de manera clara. Ara ja sabem els greuges de seguir com estem, cal que clarifiquem el punt on volem arribar i la viabilitat real dels nostres anhels.
Potser un canvi així provoca cert vertigen o fins i tot por, però si ens proporcionem una fita assenyada, plural i factible, el poble català lluitarà i treballarà no només per arribar-hi, dons un cop assolida farem mans i mànigues per millorar-la.
