la pregunta

 

 LA PREGUNTA

Avui m’han fet una pregunta que feia dies que volia que algú la proposes. Com és que ara ets independentista? La gent que em coneix sap que no he estat mai radical en aquest sentit , més aviat podria dir que estava més a prop de les idees del PSC , però com algú va dir rectificar és de savis . La veritat es que no he canviat d’opinió per els discursos polítics del independentisme català , més aviat al contrari ha estat el discurs espanyolista i els fets d’aquests dos últims anys que han fet que canvies la meva postura .

La llista de  raons es llarga , podríem començar per el menyspreu al Estatut i a la voluntat democràtica d’un poble , les campanyes de boicot als productes catalans , la reinvenció de la història de no tant sols Catalana sinó de tota la península , els insults i amenaces, etc... Però n’hi ha una que em dol amb tota l’ànima , que és l’atac constant a l’ idioma  de la meva mare, el Català. No senyors no , a la mare ni tocar-la ! Si ja ho sé el meu pare és aragonès , però no ha gosat mai a dir res contra el català , i jo estic orgullós de dominar dues llengües , però que ataquin la llengua de la meva mare una colla d’ignorants monolingües , per aquí no hi passo . Que pensaria un senyor d’Albacete si li diguéssim que la llengua en que la seva mare li cantava cançons de bressol , i el tranquil·litzava quan alguna cosa no anava bé , es un idioma de segona?

És més que un tema econòmic o polític , no accepten una part de la meva cultura d’un dels trets que em defineix com a persona , jo no vull que les persones vingudes d’arreu de l’estat espanyol renunciïn a les seves arrels , es més reben suport públic i privat d’entitats catalanes per realitzar les seves trobades culturals , encara diria més són ells les majors víctimes d’un estat centralista i caspós que els va obligar a marxar de la seva terra per sobreviure. Crec sincerament que els hi devem un homenatge a tots aquells que varen viure en barraques, degut a l’allau de gent que la societat catalana no estava preparada per rebre . Algú encara s’atrevirà a dir que gràcies a l’actuació del règim varen tenir llocs dignes per viure amb els famosos pisos de protecció, però la realitat es una altre , mentre embotien milers de persones en pisos de dubtosa qualitat , a la seves terres natals no hi invertien ni un duro, o pitjor ampliaven els seus terrenys de cacera , i el que és més trist, cinquanta anys després segueixen igual.

Ostres que m’embalo! Bé com anava dient l’atac continuo a la cultura catalana al final a donat els seus fruits , això i que ser espanyol no sé que vol dir , i crec fermament que ningú ho sàpiga del cert . Formem part d’un estat amb moltes i variades cultures , amb idiomes diferents , amb objectius de futur diferents , fins hi tot amb una història diferent , i per molt que els “peperos “ d’arreu d’Espanya ens “estimin” ells no s’identifiquen amb la nostra cultura ni nosaltres amb la seva, així dons la cosa està clara, només cal aplicar el sentit comú, el respecte i la bona educació.

No voldria acabar la parrafada sense agrair  als meus pares  a fer-me veure com es fan les coses , i que per molt complicada i convulsa que hagi estat la seva relació amb l’agreujant de les diferencies culturals , i la consegüent separació , han aconseguit mantenir un cert respecte i una comunicació racional. No , no m’he oblidat de tu, gràcies , sense el teu sentit comú no hagués estat possible.

UNA HISTÒRIA DE PEL.LICULA

UNA HISTÒRIA DE PEL.LICULA.

 

Es increïble no hagués dit mai que una de les pel·lícules que més m’agraden pogués tenir una similitud tant sorprenen amb el procés d’independència de Catalunya. El film en qüestió es “ Cadena perpetua” protagonitzada per Tim Robbins i Morgan Freeman , ja sé que pensareu que sóc boig  ,però amb una mica d’imaginació ja veureu com tinc raó .

L’amic Andy ( així es diu el protagonista de la peli ) viu tranquil en el seu món complint la llei i sent amo de les seves decisions dintre d’un ordre establert , però un dia succeeix un fet que li canviarà la seva vida per sempre , l’acusen d’un delicte que no ha fet i l’engarjolen de per vida i entra a formar part d’un món que no entén ni coneix. Si ho traslladem a l’historia de Catalunya es podria expressar així ; Catalunya vivia tranqui-la i feliç dintre de la corona d’Aragó , conservant la seva cultura i tradicions , però un dia un tal Ferran no se li acut res més que ajuntar-se amb l’ Isabel , i sense adonar-se Catalunya entra a formar part d’un món diferent.

Els primers anys del nostre protagonista són molt durs , no encaixa amb el perfil de la gent que hi ha allà . Es objecte de violacions, vexacions i molta incomprensió , fins que un dia l’amo de la presó s’adona que li pot ser útil en temes financers obscurs , i l’acull sota la seva protecció tot i que l’odia ,com a tots els que no són com ell .Mentre l’alcaid de la presó fa negocis poc clars i amplia amistats a base de suborns , l’Andy penca molt per amagar els “ xanxullos” d’aquest personatge, i a canvi rep l’autorització per ampliar la biblioteca amb els recursos que ell mateix s’encarrega de trobar ...Catalunya no es sent estimada per Castella , i es violada i vexada per volgué formar part d’un regim més obert i comprensiu . Però passat el temps Espanya s’adona que són uns genis dels negocis i els hi dona  certa llibertat , mentre ells amplien les seus terrenys per caseres i es donen copets a l’esquena amb nobles decrèpits , Catalunya treballa i rentabilitza les seves inversions . Amb el temps recupera algun dret perdut com la llengua i una certa autonomia .

Passen els anys i un dia arriba a la presó un nano jove ple d’energia . Aquelles ganes de viure i al-legria fa que al colla de l’Andy l’apadrinin com un fill , el noi no es cap intel·lectual però espavilat com una guilla , ell els explica com ha canviat el món i l’Andy a canvi l’ensenya cultura. Per una casualitat el noi descobreix que l’Andy es innocent i té una oportunitat de sortir d’allà de forma legal i pacifica . El nostre heroi veu l’oportunitat de ser lliure i...

Catalunya porta uns anys enclavada en un sistema que no li aporta gaire , treballa molt i fa els possibles per formar-se però no en treu gaire benefici , i a més està subjecte a l’ humor del Govern de torn que amenaça en treure –li privilegis si no fa el que diu . Les noves generacions de catalans més formats i espavilats , fan veure a Catalunya que hi ha una manera prou pacífica per esdevenir lliures .... En aquest punt es quan la pel·lícula es posa interessant , i si ho comparem amb el procés actual la cosa podria acabar d’una manera semblant.

L’Andy molt content va a parlar amb l’alcaid , i l’hi explica que té una oportunitat de sortir d’aquell cau i li promet que no dirà res dels negocis tèrbols , només demana l’oportunitat de tornar a esser jutjat amb noves proves . L’alcaid s’emprenya molt i li diu que això són parides que es tregui els pardals del cap , i es en aquell precís moment el nostre amic li diu la paraula que més fa emprenyar al alcaid, OBTÚS!!! Catalunya  amb molta pedagogia i serenor exposa a l’estat espanyol que volen ser un estat lliure , i que els doni l’oportunitat de realitzar un referèndum per veure si es possible. La resposta es un rotund NO , però Catalunya insisteix i demana a l’estat que no sigui tant OBTÚS.

L’alcaid fa els possibles perquè l’Andy no pugui ni tant sols l’oportunitat de defensar-se , i mata al noi , tanca l’Andy en un forat i l’amenaça en cremar la biblioteca . Tot i això ell no desespera i quan sembla que tot torna a la normalitat l’Andy desapareix com un pet al vent , deixant proves incriminatòries que apunten directament a l’alcaid . Espanya molt empipada amenaça dia si ,i dia també amb mesures repressives , intenta desacreditar als catalans davant del món i ens intenta convèncer que sense Espanya no sóm res . Però tranquils Catalunya  te un pla , com el nostre heroi Andy fa molts anys que treballa fent un forat , en aquest cas adquirint un prestigi internacional , que ens durà a la llibertat encara que no vulgui Espanya, i malauradament em sembla que això farà que Espanya quedi retratada .