LA PREGUNTA
Avui m’han
fet una pregunta que feia dies que volia que algú la proposes. Com és que ara ets independentista? La
gent que em coneix sap que no he estat mai radical en aquest sentit , més aviat
podria dir que estava més a prop de les idees del PSC , però com algú va dir
rectificar és de savis . La veritat es que no he canviat d’opinió per els
discursos polítics del independentisme català , més aviat al contrari ha estat
el discurs espanyolista i els fets d’aquests dos últims anys que han fet que
canvies la meva postura .
La llista de raons es
llarga , podríem començar per el menyspreu al Estatut i a la voluntat democràtica
d’un poble , les campanyes de boicot als productes catalans , la reinvenció de
la història de no tant sols Catalana sinó de tota la península , els insults i
amenaces, etc... Però n’hi ha una que em dol amb tota l’ànima , que és l’atac
constant a l’ idioma de la meva mare, el
Català. No senyors no , a la mare ni tocar-la ! Si ja ho sé el meu pare és
aragonès , però no ha gosat mai a dir res contra el català , i jo estic orgullós
de dominar dues llengües , però que ataquin la llengua de la meva mare una
colla d’ignorants monolingües , per aquí no hi passo . Que pensaria un senyor d’Albacete
si li diguéssim que la llengua en que la seva mare li cantava cançons de
bressol , i el tranquil·litzava quan alguna cosa no anava bé , es un idioma de
segona?
És més que un tema econòmic o polític , no accepten una part
de la meva cultura d’un dels trets que em defineix com a persona , jo no vull
que les persones vingudes d’arreu de l’estat espanyol renunciïn a les seves
arrels , es més reben suport públic i privat d’entitats catalanes per realitzar
les seves trobades culturals , encara diria més són ells les majors víctimes d’un
estat centralista i caspós que els va obligar a marxar de la seva terra per
sobreviure. Crec sincerament que els hi devem un homenatge a tots aquells que
varen viure en barraques, degut a l’allau de gent que la societat catalana no
estava preparada per rebre . Algú encara s’atrevirà a dir que gràcies a l’actuació
del règim varen tenir llocs dignes per viure amb els famosos pisos de protecció,
però la realitat es una altre , mentre embotien milers de persones en pisos de
dubtosa qualitat , a la seves terres natals no hi invertien ni un duro, o
pitjor ampliaven els seus terrenys de cacera , i el que és més trist, cinquanta
anys després segueixen igual.
Ostres que m’embalo! Bé com anava dient l’atac continuo a la
cultura catalana al final a donat els seus fruits , això i que ser espanyol no
sé que vol dir , i crec fermament que ningú ho sàpiga del cert . Formem part d’un
estat amb moltes i variades cultures , amb idiomes diferents , amb objectius de
futur diferents , fins hi tot amb una història diferent , i per molt que els “peperos “ d’arreu d’Espanya ens “estimin”
ells no s’identifiquen amb la nostra cultura ni nosaltres amb la seva, així
dons la cosa està clara, només cal aplicar el sentit comú, el respecte i la
bona educació.
No voldria acabar la parrafada sense agrair als meus pares
a fer-me veure com es fan les coses , i que per molt complicada i
convulsa que hagi estat la seva relació amb l’agreujant de les diferencies
culturals , i la consegüent separació , han aconseguit mantenir un cert
respecte i una comunicació racional. No , no m’he oblidat de tu, gràcies ,
sense el teu sentit comú no hagués estat possible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada