Anàlisi d'estar per casa

Es curiós el que fa estar a l’atur, a uns els dona per l’esport, d’altres per el bricolatge i d’altres per la depressió, a mi m’ha donat per escriure i buscar dades a més de fer de “mastresso” de casa. En aquesta ocasió he decidit fer un anàlisi personal de les darreres eleccions . Com ja he dit és personal i les úniques dades exactes són els percentatges , la resta simplement és una opinió . Apa comencem !

Anàlisi per comarques
Nota – només he contabilitzat el % dels vots a formacions clarament sobiranistes ( CiU , ERC , CUP ) sempre que el percentatge superés el 3%, això ho he decidit fer d’aquesta manera per crear un escenari el més pessimista possible . Font- gencat.cat

Comarques amb més d’un 70% de vot sobiranista

Bergadà- 75.43%    Conca de Barberà- 74.96%    Garrigues- 75.40%    Garrotxa- 77.52%

Noguera- 71.22%    Osona- 75.48%    Pallars Jussà- 73.52%    Pallars Sobirà- 76.97%

Pla D’Urgell- 71.85%    Pla de l’Estany- 81.54%    Priorat- 77.18    Ripollès- 72.58%

Segarra- 72.22%    Solsonès- 77.97%    Urgell- 72.32%

 

Comarques amb més d’un 60% de vot sobiranista.

Alt Camp- 62.94%    Alt Empordà- 61.27%    Alt Urgell- 67.78%    Bages- 62.19

Baix Empordà- 63.09%    Cerdanya- 67.48%    Gironès- 65.42%     Ribera d’Ebre- 67.28%

Terra Alta- 65.55%

 

Comarques amb més d’un 51% de vot sobiranista.

Alta Ribagorça- 59.49%    Baix Ebre- 59.49%    Montsià-58.70%      Selva- 54.45%

 

Comarques amb menys d’un 51% de vot sobiranista.

Anoia- 50.10%    Baix Camp- 46.65%       Barcelonès- 37.67%       Garraf- 40.95%

Maresme- 49.74%      Segrià- 49.55%    Tarragonès- 36.02%   Val d’Aran- 37.44% 

                                 VallèsOccidental- 37.36%         Vallès Oriental- 44.04%

*Demano disculpes a ICV per considerar que no són sobiranistes , tot hi que aposten clarament per el dret a decidir, però com he dit abans volia un reflex prou pessimista .

 Anàlisi personal.

Està molt clar que la major part del territori català aposta per  encetar un procés que ens porti cap a separació d’Espanya , però encara ens queda molta feina per fer en les comarques de la costa central i la Val d’Aran . Per be que constitueixen una part relativament petita del territori , també hem de dir que és on es concentra la major part de la població catalana.

Si analitzem el tipus de població que resideix en aquestes comarques , podem dir que és on es va concentrar la major part dels nou vinguts de la resta del estat espanyol . Per una part pot ser comprensible que no tinguin aquest sentiment català , i no vulguin renunciar a les seves arrels , però tampoc entenc aquesta mena de menyspreu que alguns tenen a la seva terra d’acolliment o pitjor, a la terra on ells han nascut.

En aquest segment de població hi ha dos tipus de posicionament , un el d’aquells que han tornat de forma continuada a la seva terra de visita , i tenen uns lligams més estrets , i els altres que no saben a on pertanyen . Aquest últims m’atreviria a dir que són una majoria . Ells s’autodefensarien com a espanyols , però si tu vas a qualsevol part d’Espanya i demanes a algú de on es , et respondrà ; Andalús , Aragonès , Extremeny o de on carai sigui , després del poble on viu i finalment el barri . Amb això vull dir que hom normalment es sent del barri o poble on ha nascut i passat l’infantés , que pertany a una comarca d’una província d’una regió de l’estat espanyol , uff! Però aquest sector de població fa la cosa a l’inversa ,Perquè? No ho sé , suposo que els sociòlegs deuen tenir una explicació . Dintre d’aquest grup també hi ha el típic que per la raó que sigui viatge a qualsevol regió d’Espanya , i quan li demanen d’on és diu “Catalán , pero mis padres eran andaluces” Si veiéssiu la cara que posa l’altre, com dient , que collons m’importa la teva família , es brutal.

Ara és el moment de la pedagogia i de fer les coses ben fetes , no hem de caure en el parany de crear nous independentistes , més aviat hem d’aconseguir que aquest segment de població vulgui viure i formar part d’un projecte modern , igualitari i sostenible. Per això els politics han de començar a fer politiques socials més properes al poble , no volem caritat , només demanem sentit comú alhora de repartir els recursos .Han d’apostar fort per l’educació i la formació que es la base fonamental per construir un país de futur. També necessitem que ajudin als nostres empresaris , no amb condonacions de deute a hisenda , si no més aviat com ser més productius i amb millor qualitat . I sisplau prou d’ajudar als bancs , perquè això es com el que juga a la ruleta i sempre guanya , fins que un dia s’acaba la sort i perd tot el que té , però oh , màgia! L’amo del casino deixa de pagar el sou dels seus treballadors per donar els diners al senyor perquè segueixi jugant . Hi ha moltes maneres de fer les coses i estic convençut que existeix gent amb idees i molta empenta , som un país on ens agrada participar en la vida dels nostres pobles mitjançant entitats de tot tipus , esportives , culturals , comercials ,mediambientals o solidaries , sense anar més lluny al meu poble (Tona) que només té 8000 habitants existeixen unes 56 entitats diferents dintre d’aquets ventall . En aquest apartat hi ha una entitat present a tot el territori , que no és altre que l’Assemblea Nacional Catalana , es aquesta la que ha de treballar més entre la gent del carrer , i no fent actes per els que ja estem convençuts si no més aviat organitzant debats , xerrades , exposicions o el que sigui per fer veure als indecisos i contraris que tenen l’oportunitat única de ajudar a néixer una nació modèlica , i alhora pressionar a la classe política perquè no s’adormi i escolti al poble.

Per acabar m’agradaria dir als ciutadans de l’estat espanyol que no els hi tenim mania, però estem cansats de pertànyer a un país on no ens respecten , que utilitza una part important dels nostres recursos per projectes inútils i  a més ens tracten d’insolidaris , aquest país només ha creat gent dependent d’ajudes i subvencions i encara mal repartides , per això els politics espanyols no volen que marxem , no hi ha prou diners a Europa per ajudar a Espanya a tenir un nivell prou acceptable sense Catalunya. No voldria semblar “sobervi”, però Espanya a comés errors molt greus com deixar per el final una connexió moderna amb Europa o deixar que els plàstics envaeixen tota una província produint verdures de baixa qualitat sense control... Crec que farem un bé als ciutadans espanyols si ens separem , s’adonaran que porten anys enganyats i que són capaços de ser un país molt millor. Apa flipat! Pensaran alguns però amb un símil esportiu ho puc explicar i així donaré per acabada l’anàlisi .

En un equip de Basquet infantil de 10 jugadors n’hi ha tres que tenen un talent especial i porten el pes dels partits , i quan no hi són l’equip sembla coix . En la següent temporada aquest tres canvien de categoria i entren tres nens nous , i mesura que avança la temporada els set que han quedat s’adonen que no són tant dolents , i que simplement s’havien deixat portar per els altres tres . Amb això hem aconseguit que els set nanos s’ho passin millor i avancin, i als tres millors els hi posem nous reptes per evitar que caiguin en l’autocomplaença .