LA MARATÓ

Avui es dia setze de Desembre, per si sola aquesta data no té res d’especial, però si us dic que es el dia de la Marató de TV3 la cosa canvia. No sé si som conscients de la transcendència d’aquest fet , crec que hem convertit una iniciativa solidaria televisiva, en un aconteixement de país.

Ja sé que no sóc el primer en fer aquesta reflexió, però davant la magnitud de la solidaritat catalana en uns temps tant difícils econòmicament, es mereix una part del meu temps per reflexionar. Crec que es dels pocs esdeveniments on els diners reflecteixen la bondat i compromís d’una societat. ............... Perdoneu , però acaben d’actualitzar per últim cop el marcador i en veure la xifra els ulls m’han quedat negats de llàgrimes d’emoció.... Poc més de 10 milions de Euros, impressionant! Com es sol dir les emocions són molt difícil de descriure, però una cosa la tinc molt clara, estic orgullós de ser català i que siguin iniciatives tant maques com aquesta les que ens defineixin com a país.

Bé superada l’emoció, acabaré la meva reflexió d’avui. Des de el principi d’aquesta iniciativa sempre han apostat per donar suport a d’investigació per la cura de malalties tant físiques com psíquiques , d’una manera educativa i serena. Han o hem aconseguit l’ implicació de tota una societat sense importar sexe, raça, llengua o ideologia, hem aconseguit que iniciatives culturals,esportives o de qualsevol mena, en qualsevol poble de Catalunya dediquin els seus esforços a contribuir en la recapte de diners, però la grandesa d’això no són els diners en si, la gran virtut es que aquest gest solidari es de caire universal. Els avenços mèdics que ajudem a realitzar serviran tant per un Indi, un Xinés, un italià o un senegalès, no importa el sexe o religió , no diferencia l’estatus social , es tant gran que un dia ens pot servir a nosaltres mateixos.

Potser la perspectiva tant propera no ens deixa veure l’ importància de La Marató, però jo estic convençut que en el futur sortirà en els llibres d’història com l’esdeveniment que va ajudar a canviar el món, i per primera vegada un poble serà recordat no per els seus conflictes bèl·lics, o la seva religió , sinó per la bondat i solidaritat dels seus ciutadans.

Som collonuts!