12-O... UPS,QUINA MANDRA!

Hola amics arriba la controvertida data del 12 d'octubre, o dit d'una altre manera la festa de la hispanitat. Com molts ja sabreu , antigament es deia el " dia de la raza española". Tant una forma com l'altre sonen malament, i a més no representen en absolut la realitat de l'estat espanyol, sense oblidar el greu insult als pobles conquerits de l'Amèrica del Sud, que no sé per quins setze ous la celebren alguns.

Es una celebració estranya, en la que es fa ostentació de les antigues conquestes i la imposició d'una llengua gairebé per la força, i sent l'acte principal una parada militar. La veritat es que Espanya hauria de celebrar tot el contrari, o sigui el dia de la diversitat ibèrica o una cosa semblant, crec que seria més realista. Fa un parell d'anys vaig coincidir amb les festes de Santander mentre estava treballant per aquelles contrades, i em va cridar molt l'atenció una zona on hi havien tot de paradetes, on cadascuna oferia productes de les diferents regions d'Espanya . Aquesta curiositat va fer que em plantegés quina seria la "diada" ideal i correcte de l'estat espanyol, i podria ser així :

 En primer lloc podrien fer un acte multitudinari de caire oficial que podria ser amb el següent format.

1er Hissada de les diferents banderes autonòmiques amb els respectius himnes.
2on Hissada de la bandera espanyola i el corresponen himne.
3er Parlaments dels diferents representants autonòmics en la llengua del seu territori.
4art Parlament del cap d'estat i salutació en les diferents llengües oficials.
5é   Seguidament una desfilada civil on es representin totes les comunitats i variants.
6é   Per acabar aquest acte una ofrena de flors a un monument que simbolitzi la diversitat i alhora unitat.

Aquest acte es podria fer de forma simultània a totes les capitals de província o Autonòmiques. En aquesta desfilada també hi podrem afegir petites representacions dels països que tenen emigrants a Espanya.
En l'ambit institucional també seria una bona ocasió per celebrar taules rodones on es posin en comú les diferents problemàtiques regionals.

Per culminar la festa, podríem fer com a Santander, i muntar fires a tot l'estat donant a conèixer la cultura, gastronomia, etc.. de cada regió.

Aquesta diversitat la vivim cada dia a Catalunya d'una forma natural, que lluny de crear conflictes rellevants ha esdevingut un valor afegit, amb exemples tant clars com la música o la gastronomia que mitjançant la fusió a creat noves formules. Però una de les fites més importants ha estat la immersió lingüística, potser no l'hi donem la importància que mereix, però ha aconseguit que ens comuniquem amb dues llengües diferents alhora sense que cap dels interlocutors quedi exclòs, a la resta de l'estat espanyol els hi sembla estrany o ofensiu que es pugui mantenir una conversació en dues llengües diferents al mateix moment, ben pensat és una cosa genial. Si l'estat volgués un acostament seriós amb Catalunya, primer hauria de estar orgullós de la seva pròpia diversitat.

És evident que això no seria prou per evitar el nostre sentiment independentista, dons són moltes més les raons que ens han dut aquí, però si l'estat espanyol fora capaç d'això, potser la seva política seria diferent, i no caldria l'expoli de ningú o l'atac constant a les cultures no castellanes. Entenc que els més rics ajudin als menys afavorits, però no fent comunitats dependents o obres compensatòries no necessàries. Catalunya sempre ha apostat per exportar una mica de la seva empenta i visió de futur a la resta del estat, però ells només han agafat els calés mentre ens tractaven de insolidaris o garrepes. Aquesta mena d'enveja els ha portat ha realitzar projectes inútils i gens enriquidors amb part dels nostres calés, sense que això ajudés a les regions menys afavorides.
El més trist i empipador es que l'abús recaptatori a fet que a Catalunya tinguem mancances en infrastuctures de tota mena, tot hi pagar per unes de luxe. Per acabar-ho de adobar ataquen a un sistema educatiu de èxit com la immersió, fulminen tot allò que surt del nostre parlament i que fins i tot hem referendat a les urnes, posen en dubte o neguen passatges històrics documentats, ja en n'hi ha prou! El poble català vol mirar endavant, orgullós de la seva història però mirant cap el futur, on la catalanitat sigui marca de diversitat entesa i riquesa cultural, que aquesta catalanitat no sigui motiu de celebració, sinó la base de la convivència. No volem catalanitzar a ningú, com deia la senyora Esperanza, només volem que els ciutadans de Catalunya es sentin còmodes i respectats sigui quin sigui el seu origen, i adoptin com a pròpies les tradicions d'aquest petit país de manera natural i voluntària.

EN LLUITA

Fa molt que no he publicat res, però avui necessito expressar el que porto a dins. No es tracte de cap problema personal , es tracte d'un sentiment de tristor barrejat amb impotència i ràbia, degut a la carta de resposta del President del estat espanyol " cuyo nombre no quiero acordarme" al nostre President de la Generalitat.

Tot hi saber que la resposta a la consulta per part del govern estatal seria negativa, sempre et queda aquella mínima esperança que la resposta deixi una petita escletxa per poder-la dur a terme, d'una manera consensuada . No ha estat així, encara que estic convençut que la durem a terme, el que més m'indigna és aquesta prepotència que demostra el líder espanyol, proposant a Mas un "arreglillo" entre polítics.Que collons es pensa aquest! Guanyar unes eleccions no el converteix en l'amo de ningú, no som els seus vassalls! 

Vaig néixer quant una colla de carnissers intentaven mantenir en vida el cadàver d'en Franco, sóc de la generació que s'ho va trobar tot fet, i estava convençut que mai hauria de lluitar per la democràcia, estava segur que aquella transició que deien modèlica faria d'aquest estat un exemple democràtic. Amb els anys em vaig adonar que potser no havia estat tant modèlica, fins hi tot que només va ser un traspàs de poders encobert, però encara estava convençut que miràvem al futur i que avançàvem cap a una democràcia real. 
Aquests últims anys han fet que a la fi baixés dels núvols, no havia canviat res des de feia segles, potser les formes i els protagonistes si, però el fons era el mateix. 

Ara ja no parlo com ha defensor de la independència de Catalunya, ara ho faig com defensor de la democràcia, de la seva essència, el dret a decidir. Com és possible que una persona que deu el seu estatus a les urnes, ara ens negui aquest dret? Això és un insult al poble, i al dret democràtic, ara no ens podem arronsar això s'ha convertit en una lluita contra el totalitarisme i en favor de la llibertat. Tant se val que estiguis a favor del SI o del NO, han trepitjat  l'únic sistema de govern que garanteix uns mínims de poder al poble i el món ho ha de saber. Tenint en compte això, quant aneu a votar penseu qui ha estat el que més a lluitat per la democràcia, i voteu amb sentit comú pensant en els vostres fills/es. Si tot i això el cor us diu que NO a la independència i sortiu vencedors, no oblideu mai quin poble va lluitar per donar-vos l'oportunitat de DECIDIR.