12-O... UPS,QUINA MANDRA!

Hola amics arriba la controvertida data del 12 d'octubre, o dit d'una altre manera la festa de la hispanitat. Com molts ja sabreu , antigament es deia el " dia de la raza española". Tant una forma com l'altre sonen malament, i a més no representen en absolut la realitat de l'estat espanyol, sense oblidar el greu insult als pobles conquerits de l'Amèrica del Sud, que no sé per quins setze ous la celebren alguns.

Es una celebració estranya, en la que es fa ostentació de les antigues conquestes i la imposició d'una llengua gairebé per la força, i sent l'acte principal una parada militar. La veritat es que Espanya hauria de celebrar tot el contrari, o sigui el dia de la diversitat ibèrica o una cosa semblant, crec que seria més realista. Fa un parell d'anys vaig coincidir amb les festes de Santander mentre estava treballant per aquelles contrades, i em va cridar molt l'atenció una zona on hi havien tot de paradetes, on cadascuna oferia productes de les diferents regions d'Espanya . Aquesta curiositat va fer que em plantegés quina seria la "diada" ideal i correcte de l'estat espanyol, i podria ser així :

 En primer lloc podrien fer un acte multitudinari de caire oficial que podria ser amb el següent format.

1er Hissada de les diferents banderes autonòmiques amb els respectius himnes.
2on Hissada de la bandera espanyola i el corresponen himne.
3er Parlaments dels diferents representants autonòmics en la llengua del seu territori.
4art Parlament del cap d'estat i salutació en les diferents llengües oficials.
5é   Seguidament una desfilada civil on es representin totes les comunitats i variants.
6é   Per acabar aquest acte una ofrena de flors a un monument que simbolitzi la diversitat i alhora unitat.

Aquest acte es podria fer de forma simultània a totes les capitals de província o Autonòmiques. En aquesta desfilada també hi podrem afegir petites representacions dels països que tenen emigrants a Espanya.
En l'ambit institucional també seria una bona ocasió per celebrar taules rodones on es posin en comú les diferents problemàtiques regionals.

Per culminar la festa, podríem fer com a Santander, i muntar fires a tot l'estat donant a conèixer la cultura, gastronomia, etc.. de cada regió.

Aquesta diversitat la vivim cada dia a Catalunya d'una forma natural, que lluny de crear conflictes rellevants ha esdevingut un valor afegit, amb exemples tant clars com la música o la gastronomia que mitjançant la fusió a creat noves formules. Però una de les fites més importants ha estat la immersió lingüística, potser no l'hi donem la importància que mereix, però ha aconseguit que ens comuniquem amb dues llengües diferents alhora sense que cap dels interlocutors quedi exclòs, a la resta de l'estat espanyol els hi sembla estrany o ofensiu que es pugui mantenir una conversació en dues llengües diferents al mateix moment, ben pensat és una cosa genial. Si l'estat volgués un acostament seriós amb Catalunya, primer hauria de estar orgullós de la seva pròpia diversitat.

És evident que això no seria prou per evitar el nostre sentiment independentista, dons són moltes més les raons que ens han dut aquí, però si l'estat espanyol fora capaç d'això, potser la seva política seria diferent, i no caldria l'expoli de ningú o l'atac constant a les cultures no castellanes. Entenc que els més rics ajudin als menys afavorits, però no fent comunitats dependents o obres compensatòries no necessàries. Catalunya sempre ha apostat per exportar una mica de la seva empenta i visió de futur a la resta del estat, però ells només han agafat els calés mentre ens tractaven de insolidaris o garrepes. Aquesta mena d'enveja els ha portat ha realitzar projectes inútils i gens enriquidors amb part dels nostres calés, sense que això ajudés a les regions menys afavorides.
El més trist i empipador es que l'abús recaptatori a fet que a Catalunya tinguem mancances en infrastuctures de tota mena, tot hi pagar per unes de luxe. Per acabar-ho de adobar ataquen a un sistema educatiu de èxit com la immersió, fulminen tot allò que surt del nostre parlament i que fins i tot hem referendat a les urnes, posen en dubte o neguen passatges històrics documentats, ja en n'hi ha prou! El poble català vol mirar endavant, orgullós de la seva història però mirant cap el futur, on la catalanitat sigui marca de diversitat entesa i riquesa cultural, que aquesta catalanitat no sigui motiu de celebració, sinó la base de la convivència. No volem catalanitzar a ningú, com deia la senyora Esperanza, només volem que els ciutadans de Catalunya es sentin còmodes i respectats sigui quin sigui el seu origen, i adoptin com a pròpies les tradicions d'aquest petit país de manera natural i voluntària.