Algú va dir que el Brau després de la sort de "banderillas" i el indescriptible tràmit del "picaor", experimenta un estat d'èxtasis que li fa oblidar el dolor. El dia que vaig sentir això em vaig indignar força, però amb el temps i veient com funciona la política espanyola i les seves ideologies, penso que ho creuen de debò, i encara diria més, utilitzen aquesta teoria com ha filosofia de vida.
Ara estareu pensant que m'he tornat boig, però si analitzem els últims esdeveniments polítics i socials que han protagonitzat polítics i ciutadans de l'estat, en contra de allò que no entenen o no comparteixen, reafirmen la meva teoria i seguidament us ho explico.
L'èxit rotund de la Via Catalana per la independència, els fa reaccionar com un brau quan l'hi claven el primer parell de "banderilles" realitzant un atac de caire feixista a la biblioteca Blanquerna de Madrid, en un acte de celebració de la diada amb representants del govern de Catalunya.
La següent tanda de "banderilles" és el reconeixement internacional de l'èxit de la Via i el civisme mostrat. Com que ja és la segona comencen a sentir èxtasis i munten una contra manifestació el 12O, però no sembla que els calmi el dolor i les mostres de ràbia en forma de creus gamades, banderes amb pollastres i salutacions prohibides al país de la Merkel, fan acte de presència.
Seguidament alguns subalterns com el "Perdut de Terrassa" el " Barbes" o " Lo Pelat" intenten marejar a la bèstia, però no sembla que tingui gaire resultat.
Ara toca que entri el "picaor", i en forma de Tribunal dels Drets Humans d'Estrasburg tomben la doctrina Perot, això lluny d'aplacar la bèstia la torna més ferotge i respon amb una manifestació a la capital, que proclama la injustícia de la sentència de cara al sol amb la mà alçada i demanant el retorn de la dictadura. El "picaor" veient que el noble brau no atén a raons decideix fer una segona passada, i sense manies evita el veto de Espanya per començar les relacions comercials amb Kosovo. Tot i que sembla que no ha fet molt mal, el toro abaixa el morro. Però és un animal de casta i no es rendirà amb facilitat, i encara és prou valent per aprovar a les Cortes un decret en contra de la essència de la democràcia, el dret a decidir i el dret a l'autodeterminació del pobles.
Jo no desitjo que el magnífic brau acabi arrossegat per la Arena per una colla de mules i amb les orelles mutilades, no voldria que la independència de Catalunya signifiqués la fi tràgica de la "Corrida", o que Europa l'hi clavés la "puntilla", jo vull que visqui tranquil al prat cuidant del seu ramat, tot i que les seves banyes han fet molt mal, estic segur que mereix l'indult, per defensar de forma instintiva i irracional allò que creia era seu per dret diví.
Amics i germans espanyols, per molt que ho disfresseu de noblesa o valentia, el brau pateix i sagna.
Sou com el brau dels San Fermines de Pamplona, heu arribat a la plaça a corre-cuita i enforquillant i trepitjant a qualsevol que es poses al davant, però ara esteu sols enmig de la plaça i observats per milers d'ulls, i si no sou prou nobles us retiraran a la cort amb xiulets, però si sou valents i nobles us perdonaran la vida, us convertireu en un semental que crearà`un nou ramat.
Entenc que ataqueu a tot allò que us fa mal, però enforquillar als toreros o saltar la tanca per atacar al públic no us salvarà de les mules.
Hem corregut junts durant molt temps per la mateixa finca, has defensat amb orgull allò en que creies davant de molta gent, ara és el moment de que miris al teu ramat des de l'ombra d'una alzina com a noble semental que ets, i deixis al Torero que decideixi si continua en aquest món de amor i odi, o es retira a la seva petita finca a cuidar dels seus, i fer tirar endavant aquell tros de terra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada