ELS INCÒMODES D'ALBERT RIVERA.

Ja fa molt temps que intento entendre quina és la ideologia de formació política de Ciutadans, a quin sector de població aspira a representar i perquè atrau a segons quins sector.
 Personalment intento està informat de la vida política del meu país, i hi estigui o no d'acord faig els possibles per entendre les posicions d'uns i altres, però amb la gent de C,s no ho acabo de aconseguir. Sincerament se molt poc de les seves idees, bàsicament podria dir que són contraris a l'immersió en favor d'un model trilingüe a parts iguals, i busquen aconseguir un sistema electoral de llistes obertes, tret d'això i de que estan en contra d'una consulta no sabria que més dir, no els veig ni progressistes ni conservadors, ni tant sols lliberals com a vegades els presenten.
Com que no aconsegueixo etiquetar-los m'he fixa't quin tipus de gent els segueix i descobert una cosa que ja sabia; Els definiré com els incomodes, no per mi que quedi clar, incomodes amb si mateixos o també podria dir els des-ubicats . Perquè dic això, senzill tot seguit provaré d'explicar-ho sense ànim d'ofendre a ningú.

No cal ni dir-ho que Catalunya tenim una societat molt plural, on convivim ciutadans de origen divers tant de la península com d'altres països, però jo em fixaré amb un sector molt concret i alhora nombrós com són els fills d'aquells que un dia varen marxar de qualsevol regió d'Espanya per venir a Catalunya a guanyar-se les garrofes. En aquest sector també i podria incloure una part indeterminada de fills de parelles mixtes( Català/na amb un/a d'una altre regió d'Espanya) 

Aquest sector sol estar força confús, degut a que han nascut i viscut a Catalunya però han estat educats per la família en els valors i tradicions de regions molt diferents culturalment, en si això no és cap mal, és fins i tot lògic que els pares eduquin els seus fills com els han educat a ells, però això crea un "conflicte" d'identitat força curiós. Com és normal han rebut una educació docent on es transmet els valors i tradicions de Catalunya, al igual que a Galícia o Extremadura transmeten els seus, forma part de la conservació identitaria d'un poble. I vet aquí el problema.

I ara molts pensareu, quin problema hi ha? Amb molts casos cap, però amb molts altres, i en aquests ens centrarem, la falta de afecció a la terra. No coneixo cap aragonès, extremeny o andalús que no estigui orgullós de la seva terra, en canvi si coneixo molts catalans que en reneguen constantment, amb el detall que no poden dir que són andalusos, extremenys o aragonesos perquè seria mentir, així que es defineixen a ells mateixos com espanyols. Per això els anomeno els incòmodes, viuen en una terra on les seva tradició i cultura no la consideren seva, i proven de viure segons unes tradicions que mai han viscut realment. Dir que són espanyols els hi resulta el recurs més eficient, ja que no diuen cap mentida i alhora no s'auto-enganyen dient que són d'una altre regió que en prou feines han visitat.

Ben mirat la situació que he esmentat i aquest sentiment pot ser lògic, tothom qui més qui menys vol formar part d'un col.lectiu afí als seus valors i la seva situació personal, el que ja és més "greu" és que vulguin privar als seus fills d'aquesta afecció a la terra que els ha vist néixer a ells i els seus fills, ho trobo d'un egoisme pervers. No dic que alliçonin els seus fills en l'independentisme, però si en l'amor a la seva terra, cultura, llengua i costums, que vagin on vagin diguin amb orgull que són catalans, que es sentin cofois quant els reconeguin per el seu accent peculiar a la resta de l'estat espanyol, i a més que valorin i respectin els origens dels seus avis, ja que això els farà més tolerants, i si creuen en una Espanya unida em sembla bé , però que no diguin mai als seus fills que per ser-ho has de ser menys català. 

Per a mi aquest és el perfil majoritari del votant de C,s, a part dels que han perdut la fe en altres partits de caire estatal. Aquesta formació ha nascut per donar sentit a aquesta estranya

IMMERSIÓ VERSUS CIUTADANS

Arran dels continuats atacs de la formació política de Ciutadans al sistema educatiu català , i més concretament a la nomenada immersió lingüística, he intentat valorar si tenen alguna mena de raó.
 El primer ha estat identificar al col.lectiu que defensen, i per les seves intervencions públiques i la obstinació en parlar en castellà al parlament ( que tots respecten i respectem) jo diria que els seus seguidors són en majoria castellano-parlants.
Seguidament he consultat l'agenda del meu fill de onze anys i he comptat quantes hores lectives a la setmana les feia en català, i són aproximadament vint-i-quatre, dic aproximadament perquè hi alguna hora com la de informàtica que la fan amb anglès i jo la he comptada com hora en català, també matisar que va a una escola concertada i fan més hores lectives a la setmana.
Si agafem aquestes dues dades els resultats són curiosos, ara ho veureu: 

1er supòsit.
Si el nen viu en un entorn familiar castellano- parlant, resulta que només està "obligat" a parlar i escriure en català 24 hores a la setmana, això no vol dir que fora d'escola no l'utilitzi, però ja és de forma voluntària. Dit d'una altre manera només està obligat a expressar-se en català un dia a la setmana.

2ón supòsit.
El nen viu en un entorn familiar catalano- parlant, només està "obligat" a expressar-se en un altre llengua  6 hores a la setmana, 3 en castellà i 3 en anglès.

Hi ha més supòsits, com famílies mixtes o de parles estrangeres però al igual que el dos anteriors supòsits només compto les hores obligatòries i són iguals.

Vistes les dades anteriors és curiós observar com els catalano-parlants estan en minoria de condicions alhora d'aprovar amb èxit una matèria troncal com és la llengua castellana, tenint en compte que no és l'idioma que utilitzen a casa i només estan "obligats" a utilitzar-lo 3 hores a la setmana, i més curiós encara és que Ciutadans defensi que els castellano-parlants estan patint un greuge, ben mirat el que diuen és que els catalano-parlants no dominem prou bé el castellà, o dit d'una altre manera, que els catalano-parlants no rebem prou formació en llengua castellana, en canvi la immersió s'aboca totalment en que els castellano-parlants no estiguin en inferioritat de condicions en vers els catalano-parlants.

Per desgràcia alguns polítics viuen en una mena de bombolla ideològica, i no veu la realitat del dia a dia, on el ciutadà conviu amb les dues llengües i altres amb la major normalitat, i s'hi posin com s'hi posin la immersió ha donat igualtat.

Al igual que el senyor Wert, l'únic objectiu de Albert Ribera & Co , és espanyolitzar, perdó castellanitzar i quant dic això em refereixo a l'antic regne de Castella, als ciutadans de Catalunya. Obliden que Espanya va néixer plurinacional i multicultural i tornar a l'origen potser serà la forma més natural de conviure, cadascú a casa seva i la pau i el respecte a la de tots.

PER CARNAVAL TOT S'HI VAL

Jo no tinc tanta gràcia
com el poble andalús
però amb paciència
segur que alguna cosa em surt.

Catalunya s'aprofitat, dius
del teu parent inmigrat
llàstima que no recordis,
que aquí va poder omplir el pap.

 Pobres Andalusos Catalans,
quin fart de treballar
 suor i les penúries constants
feren possible la teva "peoná"

El Català em ensenyat,
i en bilingües els em convertit
quin horror, quin pecat,
cremeu-los que els han poseït

Ni mètrica ni rima
tenen sentit.
Però creieu-me
m'he divertit.  


Nota: Prometo no tornar-ho a fer, però com diu aquí dalt, per carnaval tot s'hi val.