ELS INCÒMODES D'ALBERT RIVERA.

Ja fa molt temps que intento entendre quina és la ideologia de formació política de Ciutadans, a quin sector de població aspira a representar i perquè atrau a segons quins sector.
 Personalment intento està informat de la vida política del meu país, i hi estigui o no d'acord faig els possibles per entendre les posicions d'uns i altres, però amb la gent de C,s no ho acabo de aconseguir. Sincerament se molt poc de les seves idees, bàsicament podria dir que són contraris a l'immersió en favor d'un model trilingüe a parts iguals, i busquen aconseguir un sistema electoral de llistes obertes, tret d'això i de que estan en contra d'una consulta no sabria que més dir, no els veig ni progressistes ni conservadors, ni tant sols lliberals com a vegades els presenten.
Com que no aconsegueixo etiquetar-los m'he fixa't quin tipus de gent els segueix i descobert una cosa que ja sabia; Els definiré com els incomodes, no per mi que quedi clar, incomodes amb si mateixos o també podria dir els des-ubicats . Perquè dic això, senzill tot seguit provaré d'explicar-ho sense ànim d'ofendre a ningú.

No cal ni dir-ho que Catalunya tenim una societat molt plural, on convivim ciutadans de origen divers tant de la península com d'altres països, però jo em fixaré amb un sector molt concret i alhora nombrós com són els fills d'aquells que un dia varen marxar de qualsevol regió d'Espanya per venir a Catalunya a guanyar-se les garrofes. En aquest sector també i podria incloure una part indeterminada de fills de parelles mixtes( Català/na amb un/a d'una altre regió d'Espanya) 

Aquest sector sol estar força confús, degut a que han nascut i viscut a Catalunya però han estat educats per la família en els valors i tradicions de regions molt diferents culturalment, en si això no és cap mal, és fins i tot lògic que els pares eduquin els seus fills com els han educat a ells, però això crea un "conflicte" d'identitat força curiós. Com és normal han rebut una educació docent on es transmet els valors i tradicions de Catalunya, al igual que a Galícia o Extremadura transmeten els seus, forma part de la conservació identitaria d'un poble. I vet aquí el problema.

I ara molts pensareu, quin problema hi ha? Amb molts casos cap, però amb molts altres, i en aquests ens centrarem, la falta de afecció a la terra. No coneixo cap aragonès, extremeny o andalús que no estigui orgullós de la seva terra, en canvi si coneixo molts catalans que en reneguen constantment, amb el detall que no poden dir que són andalusos, extremenys o aragonesos perquè seria mentir, així que es defineixen a ells mateixos com espanyols. Per això els anomeno els incòmodes, viuen en una terra on les seva tradició i cultura no la consideren seva, i proven de viure segons unes tradicions que mai han viscut realment. Dir que són espanyols els hi resulta el recurs més eficient, ja que no diuen cap mentida i alhora no s'auto-enganyen dient que són d'una altre regió que en prou feines han visitat.

Ben mirat la situació que he esmentat i aquest sentiment pot ser lògic, tothom qui més qui menys vol formar part d'un col.lectiu afí als seus valors i la seva situació personal, el que ja és més "greu" és que vulguin privar als seus fills d'aquesta afecció a la terra que els ha vist néixer a ells i els seus fills, ho trobo d'un egoisme pervers. No dic que alliçonin els seus fills en l'independentisme, però si en l'amor a la seva terra, cultura, llengua i costums, que vagin on vagin diguin amb orgull que són catalans, que es sentin cofois quant els reconeguin per el seu accent peculiar a la resta de l'estat espanyol, i a més que valorin i respectin els origens dels seus avis, ja que això els farà més tolerants, i si creuen en una Espanya unida em sembla bé , però que no diguin mai als seus fills que per ser-ho has de ser menys català. 

Per a mi aquest és el perfil majoritari del votant de C,s, a part dels que han perdut la fe en altres partits de caire estatal. Aquesta formació ha nascut per donar sentit a aquesta estranya
 situació, han aprofitat una "anomalia" per transformar-la en normal. Diria que busquen una mena d'Estats Units d'América, on el coi de bandera i unes esmenes siguin el seu màxim referent , el problema el tindran si volen esdevenir un partit d'abast estatal, com explicaran als aragonesos o gallecs que la seva cultura es secundaria, un coi de anècdota, que l'amor per una bandera i quatre idees bàsiques ha de passar per davant de la seva història. Aquesta ideologia d'uniformitat, de unitat pre-fabricada és comparable a règims totalitaris tant comunistes com feixistes, però crec que no van per aquí els trets, més aviat diria que busquen construir un país genèric com passa amb els medicaments, es a dir un país amb tot el necessari per ser-ho, però sense una identitat definida. 

 Per els seguidors que creuen que són el màxim exponent de la defensa del castellà, només dir-vos que la seva idea del trilingüísme iguala a les tres llengües, i ja em perdonareu però tot i que entenc l'importància del anglès no crec que mereixi tal privilegi. Una altre curiositat és la negativa a una consulta a Catalunya, d'una formació que constant ment ens recorda que la actual llei electoral és injusta, i quant tenen l'oportunitat de saber exactament que pensa el poble que aspiren a governar amb un procés tant clar com una consulta, es neguen en rodó. No voldria deixar passar per alt una de les últimes decicions que han pres, i no es altre que abstenir-se en la protesta per la nova llei d'avortament, que deixa a les dones sense el dret a escollir sobre si mateixes, això es conseqüencia de no tenir un rumb ben definit, de no saber quin és el posicionament del seu electorat sobre el tema. Resumint una mica, estan en contra de la immersió però ho volen fer complicat defensant el trilingüísme, estan en contra dels percentatges electorals poc favorables, però es neguen a fer una consulta que són faves contades. I per acabar, quant els hi toca definir-se de veritat s'abstenen i passen el mort a un altre.
 La meva conclusió és que el senyor Rivera, ha esdevingut un magnífic comercial que aconseguit introduir-se en un mercat saturat, amb un producte de tele-botiga, que quant el veus penses com he pogut viure sense això, però quan ho tens ho deses en un armari perquè no és gens pràctic o t'adones que els complements consumibles per fer-ho funcionar són més cars que el propi producte.